La figura de Cristòfol Colom sempre a estat envoltada d’un cert misteri, produït pel seu, gairebé total, desconeixement com a persona. Ara sembla que les coses comencen a aclarir-se.

Qui havia dit que la historia era estàtica? A mesura que anem accedint i coneixen més successos, potser el que fins aleshores semblava totalment cert i innegable, resulta ser no tan cert ni innegable. Així mateix o reflexa Jean Paul Sartre, en una de les seves millors cites “Inclòs el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho”.
Una cosa semblant passar amb l’origen de Cristòfol Colom, fins fa poc temps tot semblava apuntar que el seu origen estava arrelat a terres Genoveses, ara això no esta tan clar i cada vegada és fan més fortes les hipòtesis que apunten a que el seus vincles originaris son catalans.

Potser serà català, o potser no.

Colom a estat sempre una persona admirada per molts i odiada per molts altres. Passarà a la historia amb el sobrenom erroni de “el descobridor”. Erroni per ser una sobrenom que implica haver descobert quelcom nou o desconegut, i sents dubte Amèrica no era nou ni desconegut, sinó era conegut per totes les tribus indígenes que l’habitaven, tranquil·lament. Però ja se sap, qui guanya es el que esta destinat a escriure la historia, la seva historia, particular i subjectiva. Com per als Europeus aquest territori era nou o desconegut, o van batejar com a un descobriment, quant realment no era tan descobriment, sinó conegut per una part de la humanitat.

Enguany es compleix el cinquè centenari de la mort de Colom, i es un von moment per posar els punts sobre les “i”, es el moment de anomenar les coses pel seu nom, ja n’hi ha prou de dir que Cristòfol Colom va descobrir Amèrica, el que va fer va ser conquerir-la o colonitzar-la. Com un més dels esglaons que han recorregut els europeus fins a propagar el seu imperialisme.

L’any 1492 no serà una data recordada com un “descobriment”, sinó com un dels fets imperialistes més durs i malèvols de la historia de l’humanitat.