Hi ha obres d’art que han marcat una època, potser no per la seva gran bellesa sinó pel que van voler dir els seus autors. Hi ha obres molt conegudes, d’altres que no ho son tants, però que no deixen de ser menys importants ni molt menys belles.
Tots tenim en la nostra ment un quadre que ens a fet neguitar i pensar duran moltes hores, i que forma part de la nostra memòria. El meu es aquest, “La balsa de la medusa”, un quadre marcat de sentiment, passió, intriga, angoixa, malestar i de realisme.

L’historia del vaixell francès “Medusa” va ser un dels successos més horribles de França. El vaixell va naufraga davant de les costes africanes i un petit grup dels passatgers va sobreviure gracies a una balsa. En la meitat de la mar, un vaixell de la marina francesa va veure als nàufrags però no els recollir. Els supervivents, van ser presos de la fam, la set, la insolació. Moriren molts i la resta va sobreviure menjant les restes dels cadàvers. Finalment, un vaixell els trobar i els retornar a França. La seva historia va ser censurada pel govern, que impedí que es publiques en els diaris de l’època.

Géricault realitza aquest quadre per a donar a conèixer els fets, i rere dos anys en que és prohibí que s’exposés, finalment es mostrar en el Saló Oficial i va causar un gran escàndol social. Géricault plantejar un quadre de gairebé cinc metres d’alçada i més de set metres d’amplada. Realitzar nombrosos estudis previs sobre cadàvers i restes humans extrets de cementiris i execucions públiques.

La escena marca el moment en el que els nàufrags miren el vaixell que no els recollirà. Els personatges composen tota una galeria de les expressions possibles, des de la desesperació més absoluta del home gran que dona la esquena al vaixell, passant per els primers matisos de l’esperança, fins a arribar al entusiasme desbordat dels homes que agiten les seves camises. La visió es completament dantesca, amb la balsa mig desfeta per la mar, els cossos dels morts, putrefactes, mutilats, expandits per la balsa… Com a cosa curiosa direm que el jove home mort que sosté el home gran és el retrat de Delacroix, íntim amic de Géricault.
La Balsa de la Medusa es el quadre insígnia del moviment romàntic francès, per el seu to apassionat i tètric, amb el home desconegut com a protagonista absolut de l’historia.