“En la Universidad o escuela normal o cualquier escuela pública financiada entera o parcialmente con fondos del Estado, queda prohibido enseñar una teoría que niegue la historia de la creación divina del hombre, tal como la enseña la Biblia, y propagar en su lugar que el hombre desciende de un orden inferior de animales “. [1]

Cambra de representants de l’estat de Tenessee, 1924.

 

El poble Amèrica (almenys la seva classe dirigent), és molt donada a presumir sobre el seu prestigi com a model de societat i de democràcia, volen expandir-la, amb el seu toc discriminatori i imperialista, vers els altres pobles i cultures. Si més no, hom pot ficar en dubte tot el seu sistema. No es pot negar, el fet és que la societat americana esta dominada per un seguit de lobbys. Un dels que te més pes és el de l’església.

Una mostra d’aquest súper poder eclesiàstic en aquesta cultura, són els fets que han succeït al estat de Kansas en els últims temps. A kansas, no nomes s’ha equiparat les teories creacionistes amb les darwinistes (com si poguessin ser igualment acceptades), sinó que s’ha donat molta més importància a les tesis que sosté l’església, posant en dubte la credibilitat de les teories evolucionistes, arraconant-les en l’educació i contradient a tot el corren científic, que les te, si mes no, acceptades.

Es sens dubte un gran error per a qualsevol societat, i més per aquella que presumeix de ser l’exemple a seguir.

Però que senten per creacionisme? El creacionisme és una creença religiosa i filosòfica, inspirada en els dogmes religiosos, segons la qual l’univers i totes les coses han estat originats per un acte creador, creades per un determinat dissenyador Intel·ligent (un Déu). La doctrina creacionista va ser acceptat pràcticament fins a finals del segle XIX i fins i tot, a dia d’avui, compta amb seguidors, anomenats creacionistes. Entre les files creacionistes existeixen dos tipus d’adeptes, els teistes, els quals creuen en els llibres sagrats revelats (Bíblia, el Cora, etc.) i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers (Moisés, Mahoma, Buddha, Krishna, Jesús, etc.) i els deistes, els quals rebutgen la religió organitzada, no creuen en llibres sagrats, profetes i missatgers, i argumenten que Déu és el creador del món però que no intervé de forma alguna en els quefers del món.

A més de la diferenciació entre teistes i deistes es pot diferencia les tesis creacionistes entre el creacionisme de la Terra jove[2] i el creacionisme de la Terra vella.[3]

Actualment ha sorgit un nou moviment creacionista, que intenta dotar d’una aureola científica aquestes teories, argumentant que el model científic de l’evolució per selecció natural es insuficient per a explicar l’origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l’univers esta molt ben adaptat per a les criatures com per a pensar que es així per pura casualitat. La frase disseny intel·ligent, va ser popularitzada per Phillip I. Johnson en utilitzar-la en el seu llibre Procés a Darwin, publicat l’any de 1991. Amb aquesta reformulació el que s’intentà és justificar els fets que fins a les hores no ho havien estat, i d’aquesta manera, promoure així la seva difusió a les escoles i universitats.

Però sota aquestes teories fixistes[4], no s’amaga una veritable ciència, sinó més ve al contrari, estem davant d’una anticiència[5]. La teoria científica sobre el origen de l’univers es la darwinista, l’única argumentada i analitzada científicament.

Sota el terme darwinisme, s’engloba les idees de Charles Robert Darwin, descrites en el seu llibre L’origen de les espècies, publicat el 24 de novembre de 1859. Aquesta teoria argumenta la formació de l’univers en relació a l’evolució biològica[6] a traves de la selecció natural[7]. Malgrat això, no es pot confondre el termes, el darwinisme no es sinònim de evolucionisme, el qual es anterior, les teories darwinistes son evolucionistes, però aporten el concepte de selecció natural, argument completament nou en la teoria de l’evolució, que a permès explicar i entendre molt millor la situació.

Abans que l’anglès Darwin formules les seves teories, molts altres pensadors ja van argumentar-ne aquesta idea, en son exemples: Linneo, Buffon, Hutton, Lyell, Lamarck, Malthus, Cuvier, entre d’altres.

Malgrat que Darwin no fos el descobridor d’aquestes teories que trasbalsaren tot el corren científic i filosòfic, ell va ser el primer en argumenta tota una teoria sobre els nostres orígens, una teoria, que com no podia ser d’altra manera, era argumentada, analitzada i comprovada amb el gran control que practica la ciència de veritat.

Una societat tan avançada com la nostra, nomes i exclusivament pot acceptar aquelles teories raonades científicament. Ja han passat els segles de negre domini de l’església, i és que ara tenim proves per explicar científicament i d’una manera més correcta, el que fins a les hores nomes sens havia mostrat com un seguit de llegendes per explicar els no es podia explicar.

No cal dir res més, el paper de l’església era el de explicar al poble un seguit de fets, que no es podia explicar per falta de medis i mitjans, ara l’església ja no ocupa més paper que el de ser un obstacle per a poder acabar aconseguint la veritat. La religió cada dia agafa un paper més víctimista, en el qual els que volen desemmascara les grans preguntes que s’ha fet la humanitat són els dolent de la pel·lícula.

La ciència no s’oposa a la fe i a la creença de Déu. Qualsevol científic pot ser una persona religiosa. El problema es genera quan les persones religioses tracten de relacionar les seves creences religioses amb els fets naturals. Insisteixen en relacionar la mitologia amb la ciència, el qual es incongruent i enormement irracional. La ciència es basa en fets, evidencies observables, en la metodologia organitzada, i en tesis meticuloses; en canvi, absolutament al contrari, el creacionisme es funda en mites, idees, narratives falses, visions, al·lucinacions, dogmes, opinions, consensos, etc.

En poques paraules, el creacionisme es l’expressió d’unes persones que volen que els fets s’acomodin a la seva explicació, en comtes d’acomodar l’explicació als fets.

“Pero estos científicos naturalistas, dominados por el pensamiento empirista y positivista, son muy simplistas, creen que el debate entre científicos y religiosos se limita en lo principal al problema de la existencia de Dios. Como si demostrando que Dios no existe, la gente dejaría de creer en Dios y de comportarse religiosamente. El verdadero problema científico está en saber cómo el hombre creó a Dios y en determinar cuáles son las necesidades que le hacen creer en él. Y en este terreno las ciencias naturales nada tienen que decir, corresponde esta labor a las ciencias sociales, históricas y filosóficas.”[8]

[1] Evolutionibus. Lo ciencia de la evolución [en línia].s.d.e. (sense data de edició) [Consulta: 15 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.evolutionibus.info/ciencia.html
[2] El creacionisme de la Terra jove defensa la interpretació literal de la Bíblia i considera que la Terra no té més de 6.000 anys d’existència. Entre els adeptes dels creacionistes de la Terra jove existeixen tres grups: els que defensen que Déu va dirigir l’evolució durant un període curt, els que rebutgen totalment l’evolució deis éssers vius i els que neguen l’evolució humana, però accepten l’evolució de la resta deis éssers vius.
[3] El creacionisme de la Terra vella admet 1′edat real de la Terra. Aquest segon es subdivideix en dos grups: el d’aquells que creuen que Déu va crear l’univers una sola vegada i després el va abandonar¡ el d’aquells que creuen en una creació progressiva de l’univers. Entre aquests últims hi ha els qui defensen que Déu va crear les primeres espècies i després va dirigir la seva evolució i els que creuen que, un cop Déu va crear les primeres espècies, aquestes varen evolucionar per elles mateixes.
[4] El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s’observa, a dia d’avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.
[5] Anticiència és defineix com a qualsevol material difós, el qual s’oposa a la ciència en classe, mètodes, pràctiques i conceptes. Es un mot que s’aplica a formes filosòfiques de pensament que contradiu la ciència i al raonament científic.
[6] L’evolució biològica és el proses continu de transformació de les especies a través de canvis produïts en successives generacions, i que es veu reflexat en el canvis dels ordes en els que es troben els gens í les bases en cada cromosoma, la seva variació es causa de mutacions i porta a l’aplicació de la selecció natural, que dona per resultat l’evolució de les especies.
[7] La selecció natural es un mecanisme essencial d’evolució proposat por Charles Darwin i Alfred Russel Wallace i generalment acceptats per la comunitat científica como la millor explicació per a l’origen de les especies, i la seva adaptació al medi i la seva transformació.
[8] Umpiérrez Sánchez, Francisco. Fey razón (Reflexión crítica sobre el disrcurro de Benedicto XVI) [en línia]. Rebelión, 1 d’octubre del 2006. [Consulta: 13 d'octubre del 20061. Disponible a: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=384
Bibliografia:

- Umpiérrez Sánchez, Francisco. Fe y razón (Reflexión crítica sobre el discurso de Benedicto XVI) [en línial. Rebelión, 1 d'octubre del 2006. [Consulta: 13 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=38495
- Colussi, Marcelo. Informe sobre la especie humana [en línia]. Rebelión, 7 d’octubre del 2006. [Consulta: 13 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=38918
- Evolutionibus. La ciencia de la evolución [en línia].s.d.e. (sense data de edició) [Consulta: 15 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.evolutionibus.info/ciencia.html
- Yesyd Rodríguez, Femey. El loco, loco origen adventista del creacionismo moderno [en línial. Escépticos Colombia, s.d.t. [Consulta: 15 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.geocities.com/escepticoscolombia/articulos/creacionismo/origenes .html
- Biology Gabinet. Procedere Secundum Naturam [en línial. s.d.t. [Consulta: 10 de maig del 20061. Disponible a: http://biocab.org/Creacionismo.html
- Alonso, Carlos Javier. El creacionismo, el evolucionismo y la Biblia [en línia].Ecojoven, s.d.t. [Consulta: 15 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.ecojoven.com/uno/06/evolucionismo.html
- xtec. La teoria de fevolució i algunes de les seves implicacions [en línia].s.d.t. [Consulta: 13 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.xtec.es/-lvallmaj/palau/darwin.htm
- Pardo, Antonio. El evolucionismo. Estado de la cuestíón[en Unial. Universidad de Navarra, s.d.t. [Consulta: 13 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.unav.es/cryf/curso05ap.html
- Rizzo, Heber. Diseño inteligente: ¿ciencia mala o no-ciencia? (en línia]. Astroseti, 23 de gener del 2006. [Consulta: 16 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.astroseti.org/vernew.php?codigo=1860
- Viquipedia. [en linea]. [consulta: 13, 15 i 16 d'octubre del 2006]. Disponible a: http://www.viquipedia.org