Amenofis IV, és el desè faraó de la dinastia XVIII. La seva esposa principal va ser la regna Nefertiti, possible cosina seva. El seu regnat és únic en la història, per implantar per primera vegada un culte monoteista entorn d’Atón i suprimir en major o menor grau la resta de creences, especialment el del déu Amón. Es canviar el nom a Ajenaton o Akhenaton (en referència a Atón). Va canviar la capital de Tebas a Ajetatón (o Akhetaton), fundada per ell mateix, i va ignorar les amenaces exteriors. En els seus 17 anys de regnat és va perdre l’imperi exterior egipci i totes les possessions siries a causa de les conquestes hitites.

Nefertiti o Neferneferuatón (exquisida és la bellesa d’Atón) va ser una dona de gran bellesa. No s’ha demostrat que succeís a Ajenatón després de la seva mort; alguns egiptòlogues van creure que ella va ser la qual va regnar amb el nom de Semenejkara; seria més versemblant parlar de regnat en col·laboració parcial entre Ajenatón i la seva gran esposa real. Tampoc s’ha pogut demostrar que sobrevisqués al seu real espòs i per tant, que ella fos Semenejkara. Nefertiti sempre va acompanyar a Ajenatón. Primer, en el seu trasllat de Tebas a Ajetatón, la capital fundada com el regne d’Atón, i després a l’assumir les funcions de corregent del seu marit, cosa única en tota la història egípcia. Doncs, com s’acaba de dir, en un determinat moment, Ajenatón va decidir elevar del càrrec de gran esposa real a Nefertiti, convertint-la en reina-faraó al seu costat, amb el nom de Neferneferuatón. Així, en nombroses representacions apareix Nefertiti representada en igualtat de condicions respecte al seu marit i fins i tot hi ha alguns dibuixos en les quals una figura, sens dubte la d’aquesta bella reina, apareix tocada amb la doble corona (símbol de la unificació dels dos egiptes: el baix i l’alt). Després del catorzè any del regnat d’Ajenatón, el 1336 aC, es perd la pista de Nefertiti. Desapareix per complet dels escrits, dels papirs i dels gravats. Algunes hipòtesis parlen d’una mort violenta després de la qual el seu marit hauria prohibit que s’esmentés el seu nom; uns altres creuen que va poder adoptar algun comportament que va desagradar als egipcis i que van fer perdre a la reina gairebé tota la seva influència i prestigi i fins i tot una espècie de divorci. L’autentica raó és difícil de determinar.

Semenejkara va ser l’últim corregent d’Ajenatón, durant l’espai dels seus últims anys de regnat. Es desconeix tot sobre aquest rei fantasma, és un dels grans enigmes de la història, s’ha arribat a pensar que no és més que la regna Nefertiti amb altre nom (mai se’ns comunicà la seva mort). Fora home o dona, la veritat és que després de la mort d’Ajenatón sembla que va governar en solitari uns mesos més, en els quals pel que sembla ja van començar els contactes amb els sacerdots d’Amón. El somni de Ajenatón havia finalitzat.

Tutankamon (imatge viva d’Amón) és va casar amb la seva cosina o germana Anjesenpaatón, filla d’Ajenatón i la seva gran esposa real Nefertiti, sent coronat faraó a la mort del fosc corregent d’Ajenatón, Semenejkara (1358 aC). Els seus orígens són incerts. Segons alguns egiptòlogues seria fill d’Ajenatón i d’una de les seves esposes menors, la regna Kiya. Uns altres ho consideren fill d’Amenofis III i la seva pròpia filla, la princesa Sitamón. Aquesta afirmació es basa en el fet que Tutankámon sempre s’autotitula “fill de Amenofis III”. Coronat faraó, abandona el culte a Atón, que a partir de llavors és considerat heretgia i es reconcilia amb els sacerdots d’Amón, restituint així el culte tradicional politeista i retornant-los el poder perdut. Va retornar la capitalitat de l’imperi a Tebas.

El seu paper va resultar ser molt més important del que al principi va semblar (encara que no deixa de ser un rei intranscendent de l’historia d’Egipte), i va ser un gran constructor que es va encarregar de reparar els danys comesos per Ajenatón sobre els temples egipcis.

Va morir misteriosament en 1349 aC, als 19 anys d’edat, després de regnar nou en l’antic Egipte. Un estudi recent indica que la seva mort es podria haver produït al caure d’un cavall. La seva tomba, KV 62, va ser descoberta en la Vall dels Reis en 1922 pel britànic Howard Carter, constituint un dels descobriments arqueològics amb més publicitat de la història. Es aquí on veritablement rau la seva importància.

Li va succeir Ai, el visir de Tutanjamón, un dels personatges més importants de la cort. Es desconeixen els orígens d’Ai. Possiblement fos fill de Yuya i Teva, un matrimoni molt poderós durant el regnat de Amenofis III, i per tant, germà de la regna Tiy i cunyat del faraó, i potser fos el pare de Nefertiti. Ja era de molt avançada edat quan va assolir l’anhela’t tro, i només va governar 4 anys, que pel que sembla van ser de continuïtat amb els del seu jove antecessor.